Dites per Reflexionar

Dites  per  reflexionar

Els homes perden la salut per acumular diners i després se’ls gasten per recuperar la salut.

Per pensar neguitosament en el futur, molta gent no viu ni el present ni el futur.

Molts homes viuen pensant que no es moriran mai, i moren com si mai haguessin viscut.

 

 El cor té raons que la raó no té.

La millor improvisació es la que està molt preparada.

Era un home tan pobre, tan pobre, que només tenia diners.

                

 No arriba abans el més ràpid, sino aquell que sap on va.

Qui sap molt, escolta. Qui sap poc, parla

Qui sap molt, pregunta. Qui sap poc, sentència.

Quan més donem, més rebem.

El home que busca respostes, troba preguntes.

De vegades el silenci es el crit més fort.

No es més ric al qui te més, sino el que menys necessita.

Patim massa de lo poc que ans falta i gaudim molt poc de lo molt que tenim.

Lo essencial es invisible als ulls, solament ho veu el cor.

La tecnologia ans acosta els més llunyans i ans separa dels que tenim a prop.

Teresa de Calcuta va dir per la vida només hi passaré una vegada per axó qualsevol bona obra a un ser humà la tinc de fer ara perquè no hi passaré mai més.

Els bolquers i els polítics es tenen de canviar sovint i per les mateixes raons.

No deixem de jugar perquè envellim, sinó que envellim perquè deixem de jugar.

Al final t’adones compte que el que importa no son els anys de vida, sinó la vida que has pogut donar als anys.

Es necessita un minut per trobar a una persona especial, una hora en apreciar-la, un dia en estimar-la i tota una vida per oblidar-la.

Lo que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú.

Quan més m’esforço, millor ho faig, i més m’agrada.

Nelson Mandela al seu net quan li van donar el premi de fi de curs: “Tens que continuar aprenen fins que siguis vell i moris, mai paris d’aprendre. És el que jo faig”.

Establir un precedent

Establir un precedent

Aquí a Catalunya estem vivint uns moments politics bastant peculiars, els  partits catalanistes han inicat un camí, que els porti cap a la independència, i han començat en el parlament de Catalunya fent una consulta amb els  diputats  sobre la sobirania del poble català,  per desprès continuar amb el dret a decidir, per posteriorment fer una consulta a nivell popular, i per últim demanar l’ independència i separar-nos  d’Espanya.

L’altre dia un amic nacionalista radical català bastant exaltat estava cridant esverat deia que ja n’hi ha prou de les decisions del govern central de Madrid, que nomes intenta boicotejar tot lo relacionat amb Catalunya i de sobte molt directament hem diu: Si podessis ¿Penses votar per l’ independència? Jo vaig quedar parat per la pregunta tan directa i sobtada i li vaig contestar: No ho sé, depèn si escolto el cor o el cap.

Si escolto el cor amb diu que estimo molt Catalunya, es el petit lloc del mon on hi vaig néixer, d’allà es quasi tota la meva família, vull lo millor per ella, he voltat una mica pel mon, he tingut la sort de veure arreu llocs preciosos, però per mi, i per  viure-hi  com a Catalunya i en concret com a Castellar del Vallès enlloc.

Ara escoltant el cap amb diu ¿ Es Catalunya lo suficient potent per ser independent? ¿Tenim recursos propis per no dependre de ningú? ¿Estem actualment amb una situació econòmica ideal i amb unes quotes de paro laboral normals per poder demanar al poble noves aventures amb l’ independència ? ¿La situació actual del mon, d’Europa , d’Espanya i de Catalunya amb particular es la mateixa de fa tres-cents anys enrere? Les noves tecnologies que son el futur ¿ Som els catalans pioners amb aquestes disciplines? Encara que som un poble treballador, emprenedor,serio,disciplinat, i amb seny, però ¿No es veritat que per desenvolupar-nos necessitem ajuda de fora?

La historia recent ans diu (de una manera casolana) que en el 1978, va ser aprovada la Constitució Espanyola, aquesta va ser fruit de moltes reunions, negociacions i discusions dels representants de les diferents formacions polítiques existents, on totes van fer el possible per arribar  acords cedint part de les seves pretensions.

En ella es van marcar les normes de convivència entre els espanyols, cosa que va ser ratificada per el poble fent un referèndum  que va obtenir una majoria absoluta.

En la discusió sobre les autonomies va sortir Catalunya (Miquel Roca i Junyent) dient Catalunya té una historia, té llengua pròpia, som el motor econòmic d’Espanya, teníem abans de la guerra civil la Generalitat, ans mereixem un autogovern amb una certa autonomia per estar més al costat del poble i per agilitzar les nostres necessitats i poder anar marcant el nostre destí. Endarrere van sortir els bascos dient nosaltres tenim la nostre historia i també volem lo mateix, desprès els gallecs, però aquí no es va acabar i van anar surtin totes les demés províncies i regions espanyoles reclamant la seva autonomia. Resultat de lo que tenim ara es que Espanya ha creat un monstre de 17 autonomies on totes tenen el seu president amb els consellers de les diferents seccions, al seu parlament, amb els corresponents diputats, diputacions etc... etc... Resultat som la nació en el mon amb més personal que pensa i treballa per el país, axó tindria que haver portat a ser una nació exemplar, al tenir tantes persones pensant amb el be comú, doncs no, el contrari som un dels països d’Europa amb més corrupció, on s’han fet barbaritats amb els diners que han vingut de fora d’Espanya (Aves, Aeroports, autopistes,Circuits, Parcs etc, etc) amb una despesa publica exagerada i encara ara es trenquen el cap perquè no saben on retallar, definitivament els arbres no els hi deixen veure el bosc.

Hem van enviar un I-mail on es comparava el nombre de politics que tenia cada nació , mentre Alemanya amb una població de 82 milions de habitants tenen 130.000 politics, Espanya amb una població de 47 milions tenim 420.ooo politics a mantenir.

Catalunya va establir un precedent, i per fer-la contenta hi va haver “Café para Todos” amb les conseqüències que tots coneixem que fan impossible mantenir tota aquesta burocràcia, ajudat per el extraordinària tassa de parats que tenim i també perquè som un dels països en que l’esperança de vida es més alta, tot plegat fa que les despeses fitxes de la nació siguin inassolibles i necessiten pujar impostos, en lloc de canviar la Constitució i suprimir el monstre que s’ha creat.

Si un es vol separar de un altre en sense que hi hagin masses problemes, primerament tots dos tenen d’estar-hi d’acord, però si un d’ells no es vol separar i edemes te la legalitat el seu costat, el que es vol separar ho te difícil, axó es el que passa, la Constitució Espanyola va ser ratificada per tots els espanyols i diu que la sobirania rau en el poble espanyol, per poder se separar es te de contar amb tota la nació espanyola, no solament en una part, edemes per poder entrar a la comunitat europea tindríem que contar amb el suport èxplicit d’Europa i de moment diuen que si un estat membre s’oposa a una nació aquesta no pot entrar.

Europa sap que el problema que te Espanya amb Catalunya, hi han altres nacions d’Europa que també el tenen en una part del seu territori i que estan esperant com es desenvolupa el problema de Catalunya per ells demanar el mateix i tornaria a passar el que va passar amb la Constitució Espanyola, de “Café para todos” amb les conseqüències ja conegudes, i en lloc de fer una Europa forta, amb nacions poderoses, faríem una Europa on la burocràcia seria tan brutal que es menjaria tota la riquesa amb benefici de uns pocs, es tornaria a establir un precedent, creant un monstre amb molts caps.

Estic amoinat

Estic amoïnat

Acabo de lleixi en el diari Esport un article d’ en J.M. Casanovas en que parla de que l’últim jugador de la cantera que s’ha retirat continuant sen jugador del Barça va ser en Carles Reixach en l’any 1981, fa 32 anys que cap jugador de la cantera s’ha retirat sen jugador del Barça. El article continua escrivint que durant aquets anys les directives del Barça ho han fet molt malament ja que la política que hi havia era a cop de talonari portà una figura mundial que era la que cobrava més de tota la plantilla i els formats aquí si volien cobrar més tenien de sortí del Barça. Tot axó be perquè actualment els jugadors de la cantera Pujol, Xavi, Iniesta e inclòs Messi han dit que volem retirar-se sen jugadors del Barça, ja que són valorats amb la seva feina , estimen els colors i el  més important el Barça els correspon.

Ara be el perquè estic amoïnat, perquè l’article en qüestió m’ha fet pensar que el que creia que estava be ara veig que no estava tan bé.

Las meves conviccions i miralls politics  trontollen , t’adones conte de que els politics catalans que han estat el front de Catalunya durant un grapat d’anys no han fet les coses tal com tenien que fer i ara ens troben com ens trobem.

Fa trenta anys Catalunya era per Espanya la porta d’Europa, estava considerada com una de les regions més desenvolupades que hi havia, i es comparava amb les nacions més punteres d’Europa, érem ben considerats se’ns mirava amb admiració, eren respectats i estimats . Actualment es tot el contrari busquen conflictes on no ni han com el cas de l’ idioma castellà a Catalunya, tenen por de que es perdi quan es un dels idiomes més parlats en el mon i des de Madrid s’enfronten contra la petita parla catalana en lloc d’ajudar-la.

A lo llarg de tots aquets anys el partit nacionalista català de CiU amb els seus vots ha ajudat al respectius governs centrals de Madrid a que pugues desenvolupar la seva feina en sense gaires entrebancs, deien que els catalans teníem seny i una visió de estat molt desenvolupada, axó passava tan si  eren de esquerres com si eren de dretes.

Ara per mitja del correu electrònic t’envien, (principalment els companys nacionalistes radicals), tot tipus de referències de les barbaritats que s’han fet arreu d’Espanya amb els aeroports, Trens de gran velocitat, Circuits d’alta competició, Parcs temàtics, Inversions milionàries, Corrupció, etc, etc.

 En un d’aquets correus hi havia els mapes de les ciutats de Madrid  i Barcelona de l’any 1975 on estàvem marcades totes les carreteres que tenien en aquell moment, pràcticament els dos planells  eren iguals, però a continuació lo mateix en l’any 2012 i la diferencia es aclaparadora amb l’a gravant de que les de Madrid  quasi totes son gratuïtes, i segons els nacionalistes catalans tot s’ha fet amb l’aportació econòmica de Catalunya cap a Espanya.

La Biblia diu que per les seves obres els coneixereu, la veritat es que vist tal com estem i les mancances que tenim es demostra que els governants que ha tingut Catalunya durant tots aquets anys han estat molt dolents pel poble català, perquè desprès d’ajudar-los a governar han permès que totes aquestes injustícies que ara denuncien es duguessin a terme o be un es pregunta ?Pot ser algú hi anava be¿,i ara denuncien i pretenen que el poble es manifesti per ells continuar fent de les seves. Definitivament estic amoïnat s’ha mant trancat els miralls, els meus líders catalans m’han decebut, no sé on anar, si volen re composar-los tindran que canviar les persones del mirall o be si volen continuar els mateixos hauran de donar exemples molt clars de canvi perquè pugin  mereixia el meu suport.

Crisis-Retallades

Crisis-Retallades

Estem a finals de juliol del 2012, tant a Catalunya com Espanya i Europa està patint una forta crisis econòmica, els governants estan donant retallades a tort i a dret i la prima de risc no para de pujar, la moneda euro està en perill. Espanya el paro està a cinc i mig milions de parats i va pujant. El estat del benestar està fent aigües. Estem vivint per sobra de les nostres possibilitats i per poder continuar aquest nivell de vida tenim que demanar diners fora de les nostres fronteres, fins ara teníem l’ajuda dels països forts europeus que ans anàvem financi ant però ara diuen que s’ acabat que ens espavilem.

Espanya amb el extraordinari  paro que té, no pot sobreviure si no te l’ajuda exterior i lo primer que se’ls ha ocorregut als nostres governants es pujar impostos i retallar prestacions socials amb les conseqüents manifestacions dels afectats. L’explicació es senzilla ¿Què feria un pare de família si a casa seva no entren els diners necessaris? Doncs estrènyer el cinturó que vol dir treure despeses innecessàries i mirà de que tothom aporti més en el gasto general de la casa.

El problema està en el tothom.

Acabo de llegir en la Vanguardia del dia 29 una nota que diu:

Les dietes de ses senyories

Corre com la pólvora en els últims dies per Internet la reclamació que els diputats  i senadors amb casa a Madrid deixin de cobrar les dietes que el Congrés i el Senat els paguen perquè s’allotgin en un hotel els dies que hi ha sessions. Cada parlamentari electe per Madrid cobra uns 800 euros mensuals per la seva manutenció. Els de la resta de províncies cobren 1.800 euros per afrontar també les despeses d’allotjament. Mig centenar de diputats i un nombre desconegut de senadors cobren les dietes per abonar un hotel però se les estalvien perquè tenen domicili a la capital espanyola. Més de 60.000 persones ja han firmat en una oénege per demanar que diputats i senadors en aquestes condicions deixin de percebre aquestes dietes. Entre ells hi ha de dot. Des dels que son elegits per províncies que amb prou feines trepitgen perquè sempre han viscut a Madrid fins als que van optar per comprar un apartament i paguen la hipoteca amb les dietes.

Això es una petita mostra de lo que està passant que aquet tothom no es el mateix per tots, per uns la retallada es un suplement i per altres es una quantitat molt important i no parlem dels missatges cada vegada més freqüents es van escampant per Internet de lo que cobren els politics i de les prebendes que s’han posat moltes d’elles vitalícies.

Tots els expresidents del govern central i de la Generalitat cobren un vitalici per haver sigut president amb cotxe oficial i guardaespatlles, no hi cap alt càrrec amb qualsevol empresa normal que mantingui els sous dels seus alts executius quan acaba la seva col·laboració amb l’empresa.

Suposo que em tot el que corre per Internet ja més pa que formatge però alguna cosa hi ha, i si no es desmenteix es que alguna cosa hi ha de veritat.

L’altre dia vaig rebre els càrrecs que te la Sra del expresident Montilla ocupàvem dues pagines si es veritat per fer front a tots els càrrecs aquesta Sra necessita que els dies que siguin de 72 hores sense parar i no solament els expresidents sinó també els alts càrrecs de la generalitat que continuen conservant totes les seves prerrogatives com si encara tinguessin responsabilitat amb l’administració. Això no pot ser, si la majoria de la població passa gana no hi pot haver alguns que vomitin de tant menjar.

Si lo que circula per Internet de les prebendes dels ex-alt-càrrecs no es veritat també hi tindria que haver unes notes aclaridores amb tot tipus d’explicacions perquè el poble sabes la veritat, perquè si no queda com que el que calla accepta.

Això tant passa a Catalunya com a la resta d’Espanya, on hi ha comunitats que inclòs les situacions provocades rallant lo delictiu.

Catalunya es molt industrial i es de les comunitats que aporta  al estat central més de lo que rep i pensa que els diners que aporta si es quedessin a Catalunya, nosaltres els administraríem millor, i segur que el poble ho notaria, perquè també per Internet hi ha comparacions de lo que s’ha invertit a la resta d’Espanya respecta a Catalunya, la veritat es que es la Comunitat catalana queda més malparada.

Catalunya demana al govern central més diners per la seva administració que no pot fer front a les seves factures. El govern central diu que: retalla les T.V. autonòmiques, retalla les ambaixades escampades arreu del mon, retalla els treballadors de T.V.3, retalla totes les prebendes dels alts funcionaris, rebaixi els sous dels batlles i consellers, rebaixi les assessors, que tregui tota la burocràcia territorial, tregui les ajudes a la llengua, que rebaixi el personal de les diputacions etc. etc.

Catalunya tindria que donar exemple a tota Espanya amb lo que es té de fer.

Primer de tot treure tots els privilegis que tenen els politics i publicar-ho amb tot tipus de detalls, desmentin si cal lo que circula per la xarxa que sàpiga el poble que ells son els primers. De retallar per dalt i de donar exemple.

 Diu que les persones es tenen de valorar pels seus fets no per el que diuen.

El poble es molt solidari si veu l’exemple des de dalt segur que ell contribuirà  i no li sabrà greu que li retallin serveis o prestacions i que col·laborarà en tot el que faci falta, però no es tonto, vol veure que tothom rema amb la mateixa direcció, no pot ser retallar per una banda perquè els altres conservin el seus desmesurats  privilegis.

Si ho fan axis Catalunya donarà exemple a tot Espanya de per on tenen que començar les retallades i si Espanya no segueix l’exemple aleshores si que pot demanar l’ independència que segur que serà recolzada majoritàriament per el poble, ja que aquet veurà que si la volen es perquè tots hi sortim guanyant, no nomes una part dels politics. Si no, per mi, es inútil demanar res, perquè sembla que el que volen es que tu treguis la cara per ells conservar als seus privilegis.

Per últim per sortir de la crisis tot els esforços tindrien que anar a disminuir el nombre de parats, donant tot tipus d’ajuda a la iniciativa privada, que tinguin totes les facilitats del mon per crear empreses, i no parlar tant de macroeconomia  i sobre tot donar exemple en quan a les retallades.

 Aquesta es que la meva reflexió avui. Juliol del 2012.