Crisis-Retallades
Estem a finals de juliol del 2012, tant a Catalunya com Espanya i Europa està patint una forta crisis econòmica, els governants estan donant retallades a tort i a dret i la prima de risc no para de pujar, la moneda euro està en perill. Espanya el paro està a cinc i mig milions de parats i va pujant. El estat del benestar està fent aigües. Estem vivint per sobra de les nostres possibilitats i per poder continuar aquest nivell de vida tenim que demanar diners fora de les nostres fronteres, fins ara teníem l’ajuda dels països forts europeus que ans anàvem financi ant però ara diuen que s’ acabat que ens espavilem.
Espanya amb el extraordinari paro que té, no pot sobreviure si no te l’ajuda exterior i lo primer que se’ls ha ocorregut als nostres governants es pujar impostos i retallar prestacions socials amb les conseqüents manifestacions dels afectats. L’explicació es senzilla ¿Què feria un pare de família si a casa seva no entren els diners necessaris? Doncs estrènyer el cinturó que vol dir treure despeses innecessàries i mirà de que tothom aporti més en el gasto general de la casa.
El problema està en el tothom.
Acabo de llegir en la Vanguardia del dia 29 una nota que diu:
Les dietes de ses senyories
Corre com la pólvora en els últims dies per Internet la reclamació que els diputats i senadors amb casa a Madrid deixin de cobrar les dietes que el Congrés i el Senat els paguen perquè s’allotgin en un hotel els dies que hi ha sessions. Cada parlamentari electe per Madrid cobra uns 800 euros mensuals per la seva manutenció. Els de la resta de províncies cobren 1.800 euros per afrontar també les despeses d’allotjament. Mig centenar de diputats i un nombre desconegut de senadors cobren les dietes per abonar un hotel però se les estalvien perquè tenen domicili a la capital espanyola. Més de 60.000 persones ja han firmat en una oénege per demanar que diputats i senadors en aquestes condicions deixin de percebre aquestes dietes. Entre ells hi ha de dot. Des dels que son elegits per províncies que amb prou feines trepitgen perquè sempre han viscut a Madrid fins als que van optar per comprar un apartament i paguen la hipoteca amb les dietes.
Això es una petita mostra de lo que està passant que aquet tothom no es el mateix per tots, per uns la retallada es un suplement i per altres es una quantitat molt important i no parlem dels missatges cada vegada més freqüents es van escampant per Internet de lo que cobren els politics i de les prebendes que s’han posat moltes d’elles vitalícies.
Tots els expresidents del govern central i de la Generalitat cobren un vitalici per haver sigut president amb cotxe oficial i guardaespatlles, no hi cap alt càrrec amb qualsevol empresa normal que mantingui els sous dels seus alts executius quan acaba la seva col·laboració amb l’empresa.
Suposo que em tot el que corre per Internet ja més pa que formatge però alguna cosa hi ha, i si no es desmenteix es que alguna cosa hi ha de veritat.
L’altre dia vaig rebre els càrrecs que te la Sra del expresident Montilla ocupàvem dues pagines si es veritat per fer front a tots els càrrecs aquesta Sra necessita que els dies que siguin de 72 hores sense parar i no solament els expresidents sinó també els alts càrrecs de la generalitat que continuen conservant totes les seves prerrogatives com si encara tinguessin responsabilitat amb l’administració. Això no pot ser, si la majoria de la població passa gana no hi pot haver alguns que vomitin de tant menjar.
Si lo que circula per Internet de les prebendes dels ex-alt-càrrecs no es veritat també hi tindria que haver unes notes aclaridores amb tot tipus d’explicacions perquè el poble sabes la veritat, perquè si no queda com que el que calla accepta.
Això tant passa a Catalunya com a la resta d’Espanya, on hi ha comunitats que inclòs les situacions provocades rallant lo delictiu.
Catalunya es molt industrial i es de les comunitats que aporta al estat central més de lo que rep i pensa que els diners que aporta si es quedessin a Catalunya, nosaltres els administraríem millor, i segur que el poble ho notaria, perquè també per Internet hi ha comparacions de lo que s’ha invertit a la resta d’Espanya respecta a Catalunya, la veritat es que es la Comunitat catalana queda més malparada.
Catalunya demana al govern central més diners per la seva administració que no pot fer front a les seves factures. El govern central diu que: retalla les T.V. autonòmiques, retalla les ambaixades escampades arreu del mon, retalla els treballadors de T.V.3, retalla totes les prebendes dels alts funcionaris, rebaixi els sous dels batlles i consellers, rebaixi les assessors, que tregui tota la burocràcia territorial, tregui les ajudes a la llengua, que rebaixi el personal de les diputacions etc. etc.
Catalunya tindria que donar exemple a tota Espanya amb lo que es té de fer.
Primer de tot treure tots els privilegis que tenen els politics i publicar-ho amb tot tipus de detalls, desmentin si cal lo que circula per la xarxa que sàpiga el poble que ells son els primers. De retallar per dalt i de donar exemple.
Diu que les persones es tenen de valorar pels seus fets no per el que diuen.
El poble es molt solidari si veu l’exemple des de dalt segur que ell contribuirà i no li sabrà greu que li retallin serveis o prestacions i que col·laborarà en tot el que faci falta, però no es tonto, vol veure que tothom rema amb la mateixa direcció, no pot ser retallar per una banda perquè els altres conservin el seus desmesurats privilegis.
Si ho fan axis Catalunya donarà exemple a tot Espanya de per on tenen que començar les retallades i si Espanya no segueix l’exemple aleshores si que pot demanar l’ independència que segur que serà recolzada majoritàriament per el poble, ja que aquet veurà que si la volen es perquè tots hi sortim guanyant, no nomes una part dels politics. Si no, per mi, es inútil demanar res, perquè sembla que el que volen es que tu treguis la cara per ells conservar als seus privilegis.
Per últim per sortir de la crisis tot els esforços tindrien que anar a disminuir el nombre de parats, donant tot tipus d’ajuda a la iniciativa privada, que tinguin totes les facilitats del mon per crear empreses, i no parlar tant de macroeconomia i sobre tot donar exemple en quan a les retallades.
Aquesta es que la meva reflexió avui. Juliol del 2012.
