Establir
un precedent
Aquí a
Catalunya estem vivint uns moments politics bastant peculiars, els partits catalanistes han inicat un camí, que
els porti cap a la independència, i han començat en el parlament de Catalunya fent
una consulta amb els diputats sobre la sobirania del poble català, per desprès continuar amb el dret a decidir, per
posteriorment fer una consulta a nivell popular, i per últim demanar l’ independència
i separar-nos d’Espanya.
L’altre
dia un amic nacionalista radical català bastant exaltat estava cridant esverat deia
que ja n’hi ha prou de les decisions del govern central de Madrid, que nomes
intenta boicotejar tot lo relacionat amb Catalunya i de sobte molt directament
hem diu: Si podessis ¿Penses votar per l’ independència? Jo vaig quedar parat
per la pregunta tan directa i sobtada i li vaig contestar: No ho sé, depèn si
escolto el cor o el cap.
Si
escolto el cor amb diu que estimo molt Catalunya, es el petit lloc del mon on
hi vaig néixer, d’allà es quasi tota la meva família, vull lo millor per ella,
he voltat una mica pel mon, he tingut la sort de veure arreu llocs preciosos,
però per mi, i per viure-hi com a Catalunya i en concret com a Castellar del
Vallès enlloc.
Ara
escoltant el cap amb diu ¿ Es Catalunya lo suficient potent per ser
independent? ¿Tenim recursos propis per no dependre de ningú? ¿Estem actualment
amb una situació econòmica ideal i amb unes quotes de paro laboral normals per
poder demanar al poble noves aventures amb l’ independència ? ¿La situació
actual del mon, d’Europa , d’Espanya i de Catalunya amb particular es la
mateixa de fa tres-cents anys enrere? Les noves tecnologies que son el futur ¿
Som els catalans pioners amb aquestes disciplines? Encara que som un poble
treballador, emprenedor,serio,disciplinat, i amb seny, però ¿No es veritat que per
desenvolupar-nos necessitem ajuda de fora?
La
historia recent ans diu (de una manera casolana) que en el 1978, va ser
aprovada la Constitució Espanyola, aquesta va ser fruit de moltes reunions,
negociacions i discusions dels representants de les diferents formacions
polítiques existents, on totes van fer el possible per arribar acords cedint part de les seves pretensions.
En ella
es van marcar les normes de convivència entre els espanyols, cosa que va ser
ratificada per el poble fent un referèndum que va obtenir una majoria absoluta.
En la
discusió sobre les autonomies va sortir Catalunya (Miquel Roca i Junyent) dient
Catalunya té una historia, té llengua pròpia, som el motor econòmic d’Espanya, teníem
abans de la guerra civil la
Generalitat, ans mereixem un autogovern amb una certa
autonomia per estar més al costat del poble i per agilitzar les nostres
necessitats i poder anar marcant el nostre destí. Endarrere van sortir els bascos
dient nosaltres tenim la nostre historia i també volem lo mateix, desprès els
gallecs, però aquí no es va acabar i van anar surtin totes les demés províncies
i regions espanyoles reclamant la seva autonomia. Resultat de lo que tenim ara
es que Espanya ha creat un monstre de 17 autonomies on totes tenen el seu president
amb els consellers de les diferents seccions, al seu parlament, amb els
corresponents diputats, diputacions etc... etc... Resultat som la nació en el
mon amb més personal que pensa i treballa per el país, axó tindria que haver
portat a ser una nació exemplar, al tenir tantes persones pensant amb el be
comú, doncs no, el contrari som un dels països d’Europa amb més corrupció, on
s’han fet barbaritats amb els diners que han vingut de fora d’Espanya (Aves,
Aeroports, autopistes,Circuits, Parcs etc, etc) amb una despesa publica
exagerada i encara ara es trenquen el cap perquè no saben on retallar, definitivament
els arbres no els hi deixen veure el bosc.
Hem van
enviar un I-mail on es comparava el nombre de politics que tenia cada nació ,
mentre Alemanya amb una població de 82 milions de habitants tenen 130.000
politics, Espanya amb una població de 47 milions tenim 420.ooo politics a
mantenir.
Catalunya va establir un precedent, i per fer-la contenta hi va haver “Café para Todos” amb les conseqüències
que tots coneixem que fan impossible mantenir tota aquesta burocràcia, ajudat
per el extraordinària tassa de parats que tenim i també perquè som un dels països
en que l’esperança de vida es més alta, tot plegat fa que les despeses fitxes
de la nació siguin inassolibles i necessiten pujar impostos, en lloc de canviar
la Constitució i suprimir el monstre que s’ha creat.
Si un
es vol separar de un altre en sense que hi hagin masses problemes, primerament tots
dos tenen d’estar-hi d’acord, però si un d’ells no es vol separar i edemes te
la legalitat el seu costat, el que es vol separar ho te difícil, axó es el que
passa, la Constitució Espanyola
va ser ratificada per tots els espanyols i diu que la sobirania rau en el poble
espanyol, per poder se separar es te de contar amb tota la nació espanyola, no
solament en una part, edemes per poder entrar a la comunitat europea tindríem
que contar amb el suport èxplicit d’Europa i de moment diuen que si un estat
membre s’oposa a una nació aquesta no pot entrar.
Europa
sap que el problema que te Espanya amb Catalunya, hi han altres nacions
d’Europa que també el tenen en una part del seu territori i que estan esperant
com es desenvolupa el problema de Catalunya per ells demanar el mateix i
tornaria a passar el que va passar amb la Constitució Espanyola,
de “Café para todos” amb les conseqüències ja conegudes, i en lloc de fer una
Europa forta, amb nacions poderoses, faríem una Europa on la burocràcia seria
tan brutal que es menjaria tota la riquesa amb benefici de uns pocs, es
tornaria a establir un precedent, creant
un monstre amb molts caps.
