El dijous, dia 14 de maig, del 2009 un grup de persones del Casal invitades per la Fundació “La Caixa” vam assistir a la conferencia; Les bones relacions; més enllà de la cultura desenvolupada per el conegut doctor Sebastià Serrano.
La presentació va corre a càrrec de la Sra. Rosa de “La Caixa”, que va agrair l’assistència de les nombrosos persones pertanyen a distints esplais dels volta’ns de Barcelona, que omplien l’auditori de la Fundació. Va continuar amb la presentació del conferenciant, donant una llarguíssima llista de conferencies donades arreu del mon, dels nombrosos llibres escrits, edemes de la participació en els mitjans de comunicació tant de la radio i com de la televisió que far que sigui molt conegut entre nosaltres.
El doctor Sebastià Serrano, de seguida que va tenir la paraula, es fa amo de l’auditori, ja que te un parlar molt entenedor, de seguida tothom està pendent de lo que diu, que ho adorna amb anècdotes viscudes per ell que corroboren lo que està dient, a més a més, sap posar l’auditori amb atenció perquè el fa protagonista de lo que està explicant.
La conferencia tracta de les bones relacions, cada dia el mon està més globalitzat, les persones es mouen amb molta més facilitat d’un lloc al altre, axó fa que, apart del llenguatge, tinguem molt a prop nostre, costums, maneres de fer, comportaments, molt diferent del nostre.
Aquestes costums son diferents no solament amb persones d’altres contrades, si no també amb nosaltres mateixos, es impensable fa solament 100 anys que principalment les senyores veure-les tal com van ara, vestits clars , de colors vius i maquillades, abans haurien anat totes amb vestit negres llarg fins els peus i monyo.
La pagesia, fa 100 anys conreava la terra pràcticament igual que els romans, els estris de treball axis ho demostren, avui dia els tractors fan tots els treballs, edemes portant aire acondicio nat i es poden escoltar musica.
Som una generació privilegiada estem vivint uns canvis molt grans, aquest últim segle tot ha evolucionat molt, si hagis ha estat per nosaltres, imagineu per comunitats pobres que la seva preocupació es subsistir. Tenim que pensar que les emocions son iguals que les nostres, amor, estimació, tristesa, alegria, emoció, depressió, ambició,etc.
Veiem per reportatges persones molt pobres que viuen en poblets molt apartats on els nens porten orgullosos la samarreta del Barça.
Les emocions son iguals per tothom tots venim de l’ Africà, tant els tristos, com els alegres
Els que venen de fora, pateixen molt més que nosaltres, ja que ells ho troben tot diferent, tenen fam de trobar un petit somriure per qualsevol detall.
Som privilegiats estem vivint un moment de canvi molt gran, abans tot anava molt a poc a poc, els nostres nets encara ho veuran mes, 100.000 nous invents es preveuen que hi hauran aquet segle.
No hay comentarios:
Publicar un comentario