Varem rebre en el Casal d'avis de Castellar un paquet que portava uns llibres amb el titol Viu l'envelliment actiu.
Memòria a llarg termini MLT
La nutrició: Dieta Mediterrània
Varem rebre en el Casal d'avis de Castellar un paquet que portava uns llibres amb el titol Viu l'envelliment actiu.
El llibre te 255 pàgines, però amb lletra gran de facil lectura i degut a que el tema tractava una questió que ens afecta directament, vaig anar llegint-lo tot i prenen apunts de lo que ham semblava més interesant.
El llibre anava acompanyat d'un DVD que explicava de una manera entenedora de com amb els anys van canvian les nostres facultats i també testimonis de persones grans que mantenen una activitat gran.
Amb tot axó es va organitzar una xerrada en l'Auditori del Casal, amb la projecció del DVD.
El resum del llibre es el seguent:VIU L'ENVELLIMENT ACTIU
Use it or lose it Utilitza-ho o llença-ho
Allò que no es fa servir, s’espatlla o s’atrofia
Reserva cognitiva es la resistència de les capacitats mentals a les lesions del cervell.
Es interessant i convenient augmentar la reserva cognitiva que s’ha aconsegueix portant un estil de vida actiu.
S’ha descrit que en persones amb una reserva cognitiva alta, el deteriorament té lloc ràpidament una vegada s’ha arribat a un llindar determinat d’afectació cerebral.
Mai es tard per modificar els hàbits i adoptar un estil de vida actiu i funcional.
Mens sana in corpore sano necessitat de cultivar tant el cos com la ment.
 |
| Añadir leyenda |
Consideracions: El pes del cervell es redueix amb la edat, en una persona de 90 anys es redueix d’un 10 – 15 % respecta al que tenia els 25-30 anys.
Abans es creia que amb l’edat es perdien o morien les neurones que formen el entramat del cervell, avui es creu que les neurones es tornen més petites en el envelliment sobre tot a les que afecten l’aprenentatge, a la memòria i a la planificació.
En la malaltia d’Alzheimer les pèrdues neuronals son importants.
 |
| Añadir leyenda |
Neuroplasticitat es la responsable de desenvolupar funcions noves a traves de noves ramificacions en las neurones (capacitat d’aprendre coses noves)
Es important sempre aprendre coses noves (activitats noves), tot el que vagi contra l’oxidació, (vitamines i antioxidants) es protecció per les neurones.
Envelliment i canvis sensorials
Els sentits (vista, oïda, olfacte, gust i tacte) donen al cervell informació del nostre entorn a través de sensacions, el cervell respon a aquets estímuls.
Per percebe aquesta sensació te de haver una certa intensitat amb l’edat aquesta intensitat ha de ser més gran.
L’audició,- les ondes sonores entren per l’oïda extern (orella), reboten en el timpà van cap l’orella mitjana formada per tres ossos petits i d’allà a la oïda intern que la transforma amb senyal nerviosa.
Amb l’envelliment es perd audició, vigilar els taps de cera.
Hi ha indicadors que detecten pèrdua auditiva:
-Fer repetir les coses
-Augmentar el volum de la radio o tele
-Ens costa comprendre les coses, en ambients sorollosos.
Consells:,-Fer revisions auditives
Evitar llocs sorollosos
Reduir el volum portant audiòfons o auriculars
La vista,- la senyal lluminosa es registrada, interpretada i emmagatzemada com una imatge en el cervell.
Les ones passen través de la còrnia, per el iris i el cristal·lí i es projecten a la retina en la part de darrera de l’ull. Allà hi ha el nervi òptic que trasllada a les zones cerebrals. Amb els anys aquestes estructures canvien, la pupila es fa més petita i el cristal·lí i la còrnia menys transparents, tot axó es corretges portant ulleres o lents de contacte.
Els altres sentits tenen menys importància en l’envelliment.
L’atenció en l’envelliment
Tipus d’atenció:
La selectiva (anar a recollir al net al collegi)
Focalitzada (botó vermell capsa)
Sostinguda (llegir, mirar fotos, estar distret,)
Dividida (Llegir i mira la tele)
Automàtica (conduir fen els canvis sense pensar)
El llenguatge en l’envelliment
Lèxic,-la gent gran reconeix i compren tantes paraules o més que el jovent.
Sintaxi,-De vegades fem repetir alguna cosa perquè encara que s’ha entès la velocitat de processament amb l’envelliment es mes lenta, el mateix passa al llegir que es té de repetir per acabar-ho d’entendre.
Discurs,- A l’hora d’explicar-se o conversar pot presentar amb la gent gran aspectes cognitius propis que estiguin buits de contingut encara que es diguin amb veu molt elevada.
Estil comunicatiu,- Moltes persones quan es dirigeixen a la gent gran, principalment en contextos sanitaris, ho fan amb sobreprotecció que far que la persona s’ha sentir poca cosa.
Formes inapropiades de parlar a la gent gran:
- diminutius i paraules meloses
- Us inadequat del plural
- Preguntes capcioses
- Rellentir la parla o simplificar el vocabulari
- Augmentar el to de veu
La memòria
Tipus de memòria
La memòria no es una cosa única, si no que es una habilitat que presenta moltes cares, hi ha coses que recordem molt bé, altres no tan. Una forma de calcificar-la es partint de dos grans magatzems.
Memòria a curt termini MCT
S’entén com el record d’informació immediatament desprès que s’hagi presentat. Nº de loteria, Nº de telèfon.
Memòria de treball que ens permet retenir i manipular alguna informació, això passa molt quan ens parlen amb un idioma en el que sabem poques paraules, per recollir-les i traduir-les al nostre llenguatge.
Memòria a llarg termini MLT
Es un magatzem de capacitat il·limitada en el qual algunes de les informacions es conserven i fins i tot de una forma permanent.
Memòria implícita. És una memòria que hi accedim de una manera inconscient (sense pensar). Exemple anar amb bicicleta, conduir, nadar, cordar-se les sabates, etc.
Memòria explicita. En aquesta hi accedim de una manera conscient. És el magatzem on hi ha les coses que hem après i es on tenim d’anar per recuperar les informacions que necessitem per fer les tasques i activitats quotidianes.
Aquesta es el tipus de memòria que més ens preocupa, ni ha de dos tipus.
Semàntica,- fets i coneixements generals
Episòdica,- fets concrets. Dia de la boda, primer treball,
naixement del fill, etc.
Fases de la memòria
La memòria explicita es la més afectada per l’envelliment i la que més ens preocupa i dintre de ella l’episòdica.
En el transcurs de els anys rebem molta informació i el cervell se enfronta a la difícil tasca de què a de retenir i lo que no.
Hi ha diverses fases per filtrar que cal retenir i que cal oblidar.
Primera Fase: El registre
Inicialment l’ informació entra pels sentits, quan més detalls tinguem més resistent serà l’oblit.
Segona Fase: L’emmagatzematge
Les coses que ens criden l’atenció passen el calaix de memòria a curt termini. Si la informació es processa activament o codifica passa al calaix de memòria a llarg termini.
El procés actiu o codificació es quan l’ informació es connecta amb la memòria i els coneixements ja existents relacionant-los, con més nivells de processament tinguis de la informació millor serà el record, la codificació es un pas previ a la consolidació de la informació en la memòria a llarg termini.
Tercera Fase: L’evocació de la informació
Es refereix al fet de recuperar o accedir a la informació que ja està emmagatzemada.
Formes d’evocació,- Lliure,- recordar un examen
Per reconeixement, -cara
Forma facilitada, -indicis
Induïda, -una olor, un tacte
El procés de memorització requereix un cert esforç, mai no hem de donar per fet que recordarem una cosa sense fer un intent deliberat per recordar-la.
També cal tenir en compte que els problemes de salut poden incidir molt en els problemes de la memòria.
Realment la memòria hem falla?
Lapsus si no son importants no preocupar-nos i si ho son posar remei una solució es tenir les coses sempre en el mateix lloc.
Els oblits. Perquè oblidem?
Fracàs a l’hora d’evocar,- arrel quadrada, rius d’Europa
Interferències tan la pro activa (idioma nou) com la retroactiva (mòbil nou).
Fracàs en el registre o codificació,- mai ha entrat en la memòria a llarg termini.
L’oblit motivat,-Inconscientment oblidem fets traumàtics o dolorosos.
No podem parlar de memòria sense parlar d’oblit, de fet oblidar es beneficiós, lo que preocupa es oblidar coses importants, en aquets casos poden ajudar molt les estratègies de memorització i les agendes i apuntar les coses.
La memòria en l’envelliment
La memòria es un marc canviant, es construeix ràpidament als primers anys de vida, desprès es van desenvolupament poc a poc i finalment s’afebleix sota l’impacta dels diversos atacs a que està subjecta el cervell.
Situacions
La memòria no es un concepte únic que es manifesti de una sola manera, al contrari hi ha diferents tipus de memòria.
En el seu procés requereix que totes les seves fases ( registre, processament o codificació, emmagatzemen etc ) siguin integres, qualsevol fallo comporta un mal rendiment a l’hora de retenir i recordar, per axó cal tenir en compta que sovint creiem que es una fallada de memòria lo que en realitat es un problema d’atenció, de comprensió etc.
a) Recordar unes dades i altres no. No tot està emmagatzemat
b) Fer servir agendes, calendaris, alarmes, etc
c) Organitzar l’ informació
d) Memòria episòdica es la més sensible l’envelliment
e) “ semàntica es la mes resistent al pas del temps.
f) “Punta de la llengua” es un problema d’accedir a l’ informació.
g) Memòria immediata (nº telèfon), si no s’apunta es perd no s’ha arribat a registrar a la memòria.
Disfuncions de la Memòria i altres factors
Amb l’edat hi ha canvis amb la memòria:
,-és més difícil prestar atenció a més coses l’hora.
,-aprendre requereix més esforç.
,-costa recordar noms de llocs i fets concrets.
,-és més lenta la recuperació de la informació.
És mantenen constants:
,-Desenvolupar noves neurones amb noves connexions.
,-No queda afectada la memòria de com es fan les coses.
,-No repercuteix en la memòria a llarg termini.
Amb l’edat la memòria semàntica millora. (fets generals)
“ procedimental no afecta.
“ episòdica és la gran afectada. (fets concrets)
La velocitat de processament disminueix.
Una investigació americana sobre la memòria en persones de 21 a 85 anys va revelar un millor rendiment en les persones grans, perquè feien servir estratègies per ajudar a la memòria.
Quan mes convençut s’estigui de que es possible fer alguna cosa per millorar la memòria, més fàcil serà recordar, en menys esforç.
Ajudem a la memòria
Encara que en l’envelliment hi ha canvis en la ment, i les fallades de memòria no indiquen deteriorament mental, anem mitjançant unes petits trucs a facilitar la feina al cervell.
,-potenciar el significat dels detalls.
,-autopenalitzar-se perquè l’oblit genera ansietat.
,-control dels sentits, portà ulleres o audiòfons.
,- l’atenció es important, una cosa l’hora.
,-per la velocitat de processament, recordar detalls.
,- dormir bé, reestructurar l’estil de vida, exercici i alimentació.
,-fer servir un dietari o notes de deures.
,-organitzar-se la medicació.
Les tasques quotidianes:
,-lloc visible gestions que s’han de fer.
,-hàbit d’escriure notes.
,-establir rutines.
,-fer les tasques en moments concrets.
Funcions executives en l’envelliment
Capacitat de resoldre problemes o situacions
Dinàmica de les funcions executives:
,- la motivació
,- la planificació
,-l’execució
,- els resultats.
Exemples: Anar a fer un viatge
Preparar un plat a la cuina.
Disfunció executiva
Alteració acusada de les funcions executives
,- alcoholisme
,-consum de substancies tòxiques
,-traumatisme crani encefàlic
,-embòlia
Les disfuncions executives porten a tenir:
,-un comportament social inadequat
,-incapacitat donar-se compte de les errades
,-dificultat de raonar
,-dificultat de planificar
,-incapacitat de canviar els esquemes mentals
,-canvis de humor
Efectes de l’edat en les funcions executives
Les investigacions difereixen sobre l’afectació de l’envelliment en les funcions executives, encara que sembli que la gent gran tingui una rigidesa de pensament, una ritualització, i tendència a la indiferència.
Si les funcions executives es conserven integres, una persona es pot mantenir productiva e independent.
Amb l’edat es molt probable que processar l’ informació sigui més lenta, la flexibilitat cognitiva no queda afectada per l’edat, es creu que influeix en la planificació però no queda demostrat.
En un envelliment normal, saber les possibles limitacions pot conduir a prendre decisions sobre l’estil de vida,les necessitats d’ajuda o supervisió, etc.
Deteriorament cognitiu lleu (DCL)
No es veritat de que si tothom vivíssim molts anys desenvoluparíem algun tipus de demència.
En l’envelliment normal NO forma part cap tipus de demència.
Cal distingir entre el deteriorament de les facultats de la persona degut a l’edat i lo que es pròpiament la malaltia.
La paraula demència senil avui dia no es veritat, aquet concepte de relacionar edat i demència es fals, ho demostrant els avanços de la ciència en aquesta matèria.
El deteriorament cognitiu lleu (DCL) es un punt entremig entre els canvis propis de l’envelliment normal i els canvis més seriosos causats per una malaltia.
DCL amnèsic es la més freqüent causa dels problemes de la memòria.
Signes que ens fan pensar en un DCL
,-no recordar on s’han deixat les coses
,-oblidar cites o esdeveniments importants
,-problemes per trobar la paraula
,-dificultats per seguir les converses
Mentre unes persones amb DCL amnèsic desenvolupen la malaltia altres no.
Diagnosticar que tens DCL no necessariament s’hagi de desenvolupar una demència, però pot ser un avís precoç del desenvolupament de la malaltia, per axó es molt important la seva detecció i tractament.
L’Alzheimer es el 50% de les malalties mentals i la seva fase prèvia és molt llarga, en resum el DCL pot ser el preàmbul de la malaltia d’Alzheimer.
Sospites ¿Que cal fer?
Els oblits en l’envelliment normal son lleus i no han de preocupar, però si es repeteixen sovint podria ser símptoma de DCL.
Criteris,-Queixes de falta de memòria corroborat per un amic o familiar.
,-capacitat de judici i raonaments anormals
,-afectació a les activitats diàries.
,-proves (tests) que indiquin disminució de memòria.
Factors propensos a patir DCL
,- Genètics apoliproteina.
,-Tensió arterial alta.
,-Poc exercici físic, social i mental.
Si hi ha aquets símptomes anar el metge de capçalera per veure d’anar l’especialista.
És útil anotar detalls dels símptomes, la medicació que es pren i preguntar sobre el tipus de proves que li faran.
És possible que li facin diferents proves
,-Exploració neurològica
,-Anàlisis sang B12
,-Ressonància magnètica
,- Test per valorar funcions cognitives
Es molt possible que tractant altres alteracions es redueixin els problemes cognitius. Per exemple la hipertensió i el estrés.
Apunts sobre el tractament
Si el DCL es secundari de resultes d’algun problema mèdic tractant aquet problema la situació serà reversible.
Si el DCL es primari, sembla que no sigui degut a cap causa definida, no te cura, No hi ha marxa enrere.
Estudis en un grup de persones amb DCL amnèsic, amb diferents tractaments i medicació, van donar els mateixos resultats, però van demostrar que el tractament en fases primàries, contribueix a rellentir l’en fermetat.
Actualment hi ha diferents investigacions en marxa per frenar i fins i tot recular el curs de la malaltia d’Alzheimer.
Consells sobre l’estil de vida i bons hàbits
Ser diagnosticat de DCL es pot reaccionar de forma positiva, en que hi ha la possibilitat de no empitjorar o bé la pessimista de que es tracta del començament de la malaltia.
En qualsevol cas es té de tirà endavant i no fer de les faltes de memòria la nostre principal preocupació.
Consells que s’han d’incorporar a la nostre rutina:
,-Evitar l’aïllament
,-Mantenir-se actiu (voluntariat)
,-Exercici físic i mental
,-Alimentació correcta (dieta mediterrània)
,-Dormir bé.
Aspectes destacats (Resum)
El DCL pot ser la manifestació de diferents anomalies mèdiques.
,-Efectes secundaris d’algunes medicacions
,-efectes d’una depressió
,-efectes de diferents trastorns mèdics.
Tots els malats d’Alzheimer han passat per DCL, però no totes les persones amb DCL, han desenvolupat la malaltia.
Es fonamental anar al metge perquè faci una valoració professional
De moment ni hi ha cap fàrmac específic, però es possible tractar-lo.
El context familiar es molt important.
Com es pot ajudar algú amb DTL
Passat els primers indicis de la falta de memòria, de seguida es veu que el problema es seriós quan ens s’adonen de la importància de la memòria en la vida quotidiana.
En general, les persones amb DCL es volen continuar sentin útils, productives i independents. No volen ser una càrrega.
Idees per ajudar : Suport i respecta
Suport i animar
,-Acceptar el problema
,-Permetre que faci la rutina diària
,-Facilitar-li que pugi recordar alguna cosa
,-Ajudar-la a sentir-se útil, demanar la seva ajuda
,-Demanar les tasques una a una
,-Animar-lo a estar físicament actiu
,-No sobre protegir-lo
Pacient i respectuós
,-Tractar-lo com a persona
,-Que participi en les nostres relacions
,-Respondre a la mateixa pregunta, com si fos la 1ª vegada
,-Evitar el “ja t’ho dit”
,-No interrompre’l quan parla
,-Evitar parlar de la persona com si ella no hi fos
,-Parlar-li amb normalitat, simplificant el llenguatge
,-Tenir molta paciència i sentit de l’ humor.
Demències i epidemiologia
Demència es un grup de malalties que afecten al cervell, NO ES CERT, que sigui un aspecte inevitable de l’envelliment.
Hi ha diferents tipus de demència, la més important es l’Alzheimer, es un fet que encara que no sigui una conseqüència directa de l’edat tenen una clara correlació.
Professor Segòvia de Arana diu:
L’envelliment massiu de la població que va començar a ser evident a la segona meitat del segle XX, és un fenomen social sense precedents en la historia de la humanitat, amb una transcendència que encara no s’ha valorat prou. L’envelliment generalitzat ha tingut lloc gairebé per sorpresa, de sobte, sense que la societat, les institucions i els individus estiguessin preparats per viure tant.
La població espanyola de més de 65 anys, gairebé s’ha triplicat amb 50 anys.
El descens continuo de la mortalitat, amb l’increment corresponent de l’esperança de vida, que vol dir que cada vegada la gent viu més anys en edats avançades, fa que també les malalties o molèsties pròpies de l’envelliment se incrementin, axó doncs, l’alarma social que s’ha generat al voltant de la malaltia d’Alzheimer s’associa a l’envelliment de la població.
En primer lloc perquè la malaltia d’Alzheimer representa el 50% de totes les demències, en segon lloc perquè al incrementar el nombre pe persones grans, també han augmentat els casos d’aquesta malaltia. Aquesta alarma social ha fet que s’estudiï a fons i que s’avanci molt amb els resultats.
Fundació Pasqual Maragall
 |
| Añadir leyenda |
La malaltia d’Alzheimer
El 1906 Alois Alzheimer va donar una conferencia dient que tenia una pacient de 51 anys que va morir havent mostrat una alteració cognitiva, amb al·lucinacions i quan li van fer la necròpsia van trobar en el cervell, plaques i cabdells neurofibril·lars.
Un segle desprès, la ciència ha fet grans progressos, però encara no ha trobat una cura o una prevenció efectiva.
Curs natural ó Escala GDS
GDS 1 ,-Adult normal, cap dèficit de memòria, ni queixes.
GDS 2,-Envelliment normal. Queixes de la memòria per recordar noms, però sense repercussions a la vida normal.
GDS 3,-Deteriorament cognitiu lleu (DCL)
-s’ha perdut o desorientat
-amics i companys veuen canvis
-no recorda detalls o fets recents
-en una avaluació es fan evidents problemes
GDS 4,-Alzheimer lleu moderat
-disminució coneixements recents
-llacunes de la historia natural
- dèficit en proves de subtracció
-disminució en la capacitat de desplaçar-se
GDS 5,-Alzheimer moderat greu
GDS 6,-Alzheimer greu
GDS 7,-Alzheimer molt greu.
Retrogenesi
Comparació entre nens i malalts d’Alzheimer. Dignitat
Un nen de 4 anys si se’l tracta com si en tingués 2 es sentirà malament.
El malalt d’Alzheimer va perdent facultats, però sempre se’ls té de tractar com persones adultes.
Neuropatologia
Con més anys vivim, més gran es el temps en que la neurona té factors de risc, quan s’envelleix el risc de que la neurona perdi la seva funció o mori augmenta provocant la malaltia.
La neurona està formada per el nucli i les seves ramificacions que es connecten amb les ramificacions d’altres neurones, quan aquestes se interrompen el cervell no rep l’ informació necessària i no actua segons les necessitats.
Medicament hi ha escàner, i la ressonància magnètica que corroboren aquesta causa.
Recomanacions per un envelliment actiu i saludable
Els punts cardinals d’una vida activa tenen un paper molt important a l’hora de prevenir el deteriorament cognitiu i que redueixen el risc de patir la malaltia d’Alzheimer, son els quatre punts que ens tenen que guiar per aconseguir un envelliment actiu i saludable.
Aquets punts son: La nutrició
L’exercici físic
L’activitat mental
Participació social
La nutrició: Dieta Mediterrània
Ús d’oli d’oliva per cuinar i
Amanir
Consum abundant de fruita, verdura i llegums, fruits secs, pa, pasta i arròs.
Elecció preferent d’aliments frescos i locals, aprofitant productes de temporada.
Consum de peix (2 cops per setmana minin), ous (màxim 4 a la setmana).
Consum molt moderat de vi, aigua en abundància.
L’exercici físic: Recomana que el nivell i l’ intensitat s’adapti a les capacitats de cada persona.
Pugeu per les escales en lloc de l’ascensor
Passegeu i camineu mitja hora minin cada dia
Es molt important mantenir l’activitat física.
L’activitat mental: Encara que no hi han estudis concloents, s’ha comprovat que l’activitat mental sigui la que sigui (llegir, jugar, aprendre qualsevol cosa, les noves tecnologies, etc) incrementa la reserva cognitiva molt positivament.
La participació social: No aïllar-se, anar al Casal d’avis participar a les diferents activitats, tenir tertúlies, ballar, cosir, jugar, excursions, pintar, dibuixar, etc, etc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario